Sobirania alimentària per a la salut i l’autonomia econòmica kichwa

L’emergència COVID-19 ha impactat negativament a cada racó del planeta. Tot i que en alguns països s’ha traduït en una emergència principalment sanitària, en d’altres més vulnerables s’ha agreujat en una crisi multidimensional que ha afectat notablement les condicions de vida de la població.

En les comunitats indígenes kichwa de la província de Pastaza, on el 100% de la població té poc o escàs accés a serveis bàsics i alimentació, els principals problemes identificats en els seus plans de control territorial són els relacionats amb l’equitat de gènere, la salut, la sobirania, i la seguretat alimentària i nutricional.

En aquest marc, Farmamundi i l’Instituto Quichua de Biotecnología Sacha Supai (IQBSS) col·laboren per promoure el Sumak Kawsay de 31 comunitats kichwes, amb un projecte per a la millora nutricional i la salut de les dones en edat fèrtil i de la infància d’entre 2 i 5 anys.

El projecte treballa a més, per reforçar la identitat cultural amb l’impuls de l’agroecologia i de pràctiques productives per a la sobirania alimentària de les comunitats; per desenvolupar estratègies comunitàries de promoció de salut i la prevenció de contagis de la COVID-19; i per prioritzar la participació i el lideratge de les dones en espais de decisió i acció comunitària.

Els pobles ancestrals kichwa de Pastaza (PAKP, d’ara endavant) se situen en les conques de dos dels rius principals d’Equador: el Bobonaza i el Curaray. En la província de Pastaza, els PAKP coexisteixen amb altres nacionalitats amazòniques: achuar, shiwiar, waorani, shuar, sapara i andwa.

En zones de la conca de Bobonaza, greument amenaçades per l’extracció de fusta i l’avanç de monocultius, viuen els kichwa de Canelos (1.158 habitants) i els kichwes de Boberas i Teresa Mama (3.849 habitants).

En la conca del Curaray, en zones de bosc primari i ben conservades, viuen els kichwa de Curaray (1.061 habitants) i kichwa Kawsak Sacha (208 habitants).

La llengua materna és el kichwa, idioma utilitzat per aprendre sobre la cosmovisió, la cultura i el món que els envolta, i que afavoreix la vida en plenitud: el Sumak Kawsay (bon viure). Per als PAKP, els diferents elements de la naturalesa tenen samay (energia vital), on plantes, animals, humans, divinitats i ancestres s’interrelacionen i conformen el Sumak Allpa (terra sense mal).

Aquesta sinergia humà-naturalesa forma una comunitat integral que, com que comparteix el mateix samay, no diferencia entre humans i no humans, i els permet practicar relacions d’intercanvi basades en la coresponsabilitat i la cooperació entre les persones de la comunitat, així com aliances per a la defensa del territori i les relacions de comerç just que no perjudiquen el medi ambient.

Les famílies i comunitats dels pobles ancestrals són pioneres en el desenvolupament de tecnologies d’aprofitament sostenible i harmònic del Sumak Allpa. Aquestes tecnologies combinen de manera eficient els coneixements de l’agroecologia amb els sabers ancestrals com la minka (treball comunitari), el chakra-ushun-purun (cultiu-recol·lecció-regeneració natural del bosc amb espècies fruiteres, medicines i forestals), la caça, la pesca i la recol·lecció d’aliments i medicines del bosc. Això contribueix a una millor producció i manteniment de la sobirania alimentària i de l’economia ancestral.

La implementació de noves alternatives de producció agrícola a petita escala permet als kichwa enfortir els seus sistemes agroalimentaris, respectant els seus valors culturals i millorant els seus processos d’autosuficiència alimentària, a partir del seu ús eficient de la terra, l’aigua, i la biodiversitat amazònica. A les chakras (horts) familiars, el cultiu principal és el chicatzu muyu (Plukenetia volubilis) que intercala amb altres cultius d’aliments i plantes medicinals de l’agrobiodiversitat amazònica.

El chicatzu muyu és una planta trepadora semidomèstica i originària de l’Amazònia, és utilitzada tradicionalment per famílies kichwa, les quals aprofiten els fruits i fulles com a aliment, restaurador de pell, vigoritzador i contra el reumatisme. Per altra banda, el potencial agroindustrial d’aquest cultiu se sustenta en el seu valor alimentari i nutricional que es troba en la llavor i el qual és la matèria prima per a l’extracció de l’oli i la farina proteica. El chicatzu muyu posseeix un alt contingut proteic, vitamines A i E i àcids greixosos insaturats omega 3, 6 i 9. Una cullerada de llavors de chicatzu muyu (15 grams) proporciona 105 calories, així com el 9%, 12% i 6% del valor diari de proteïnes, greixos saludables i fibra dietètica, respectivament.

El cultiu de la palma en les riberes dels rius és un dels aspectes més significatius de la cultura kichwa. La coresponsabilitat de dones i homes en la cura d’aquests espais és vital per a la supervivència de les seves famílies.

Els ecosistemes de palmes, ja siguin en zones humides (turus) o en les planícies pròximes als rius (Muriti, Cunambo o Pambas), tenen una gran importància per a les famílies kichwa, ja que les palmes són el grup de plantes amb més usos per les comunitats: aliment, medicina, fusta (construcció de cases), utensilis domèstics i de cacera, alimentació de fauna, entre d’altres.

La gestió d’aquests ecosistemes estratègics són part de la territorialitat kichwa i el seu segell distintiu, ja que molts d’aquests espais propers a altres zones poblades han perdut la seva riquesa de palmes, fins i tot les de més ús com les fulles i pals per a sostres i habitatges.

La pesca és una activitat productiva fonamental per als pobles kichwa, ja que aquesta és la seva principal font de proteïna d’origen animal. Sota un enfocament d’agroaqüicultura integrada i participativa, s’està fomentant la recuperació i la criança de dues espècies natives en estancs de les comunitats: la cachama (Piaractus brachypomus) i la jandia (Brycon amazonicus).

La pesca afavoreix tant la seguretat alimentària i nutricional de les comunitats com la generació d’ingressos econòmics addicionals per a les famílies.

Les famílies kichwa mengen dues vegades al dia, al matí i a la tarda. La dieta es basa en la iuca (Manihot esculenta) i el plàtan (Musa paradisiaca), a més d’una gran varietat de bulbs, tubercles, fruites silvestres, peixos, palmes i plantes domesticades.

El bagatge culinari ancestral aporta aspectes positius a la dieta, per la combinació de productes d’alt contingut proteínic com el chicatzu muyu (Plukenetia volubilis) i el peix, amb les verdures i fruites silvestres.

La dona kichwa és la posseïdora ancestral dels coneixements de la ciència agrícola indígena, coneix el calendari fenològic de les espècies alimentàries i medicinals ancestrals, està en estreta relació amb la mare Terra i és la que transmet de generació en generació els coneixements i tècniques de recol·lecció, ús i domini de la biodiversitat i de la chakra (hort) a través de pràctiques quotidianes i la interpretació de la simbologia mítica de la tradició oral i la seva relació amb l’astrologia.

En l’organització comunitària, la dona kichwa ha anat guanyant cada cop espais més significatius, formant part dels consells de govern com kurakas (lideresses) i liderant organitzacions de dones amb objectius específics per a satisfer les necessitats econòmiques familiars i per a la defensa dels territoris i la seva biodiversitat.

Durant els últims anys ha estat rellevant la participació de les dones lideresses dels pobles kichwa en iniciatives organitzades en xarxa entorn a una agenda de defensa territorial contra l’extractivisme i una altra específica de gènere en els àmbits provincial i nacional, amb altres socis estratègics de nacions indígenes i organitzacions nacionals i internacionals en les lluites per a l’exercici dels drets indígenes sobre el seu territori, l’autonomia i l’autodeterminació i els drets específics de les dones.

La pandèmia del coronavirus ha tingut greus conseqüències en el bon viure dels pobles kichwa, afectant-ne principalment l’alimentació, salut i mitjans de vida. Davant d’aquesta situació, les autoritats indígenes han pres mesures de bioseguretat ancestrals, com són les purinas.

Les purinas són un sistema d’aïllament comunitari al bosc per resguardar-se durant un temps prudencial, durant la pandèmia. En aquestes zones, les comunitats disposen d’una varietat de productes alimentaris provinents de les chakras (del bosc i de l’aigua) que els permet mantenir les seves dietes tradicionals, així com recuperar els coneixements alimentaris locals i enfortir la seva salut.