Gènere i Salut: Una mirada a la lluita de les dones de la República Democràtica del Congo.
239
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-239,cookies-not-set,elision-core-1.0.8,ajax_updown_fade,page_not_loaded,smooth_scroll,qode-theme-ver-4.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

Gènere i Salut: Una mirada a la lluita de les dones de la República Democràtica del Congo.

Rols familiars, obligacions, expectatives laborals, patrons de socialització i tipus d’ocupació entre d’altres factors contribueixen a què l’accés a la salut de les dones, arreu del món, sigui inequitatiu respecte als homes. 25 fotografies de la Sandra Sotelo, Raimundo Rivas, altres cooperants de Farmamundi i d’IF Productions ens apropen al treball en xarxa de dones a la República Democràtica del Congo, en defensa del Dret a la Salut. L’Exposició es va poder veure fins el 17 de març del 2016 al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Lleida.

Gènere, a diferència de sexe biològic és un concepte multidimensional, una construcció social, un procés interactiu que té lloc en un temps i en un lloc determinats, amb conseqüències per a homes i per a dones pel que fa als rols i a les jerarquies que es desenvolupen. Des d’aquest punt de vista, el gènere no s’és, es construeix.

 

“La República Democràtica del Congo ocupa el 176è lloc, de 188 països, en els Índexs IDHI i DG.” IDHI – Índex de Desenvolupament Humà ajustat per Desigualtat: mesura, tenint en compte les desigualtats internes de cada país, el progrés en tres dimensions: vida llarga i saludable, accés a coneixements i nivell decent de vida. IDG – Índex de Desigualtat de Gènere: mesura les desigualtats de gènere pel que fa a: salut reproductiva, apoderament i situació econòmica.

El conflicte armat a la República Democràtica del Congo ha provocat milions de morts, alhora que la violència contra les dones s’utilitza, per totes les faccions implicades, com a arma de guerra i d’estigmatització de famílies i comunitats.

Les dones són proveïdores d’atenció primària de salut per a les seves famílies, les seves comunitats i les seves societats. Factors culturals, l’analfabetisme i la baixa consideració social de les dones fan que els seus problemes de salut no hagin rebut l’atenció adequada per part dels responsables polítics de molts països en desenvolupament. Els riscos invisibles per a la salut física i mental de les dones depenen de les seves condicions de vida i de treball.

La violència de gènere és aquella que pateixen les dones pel fet de ser dones, està vinculada al desenvolupament de les societats patriarcals, i suposa la forma extrema de desigualtat i de discriminació que pateixen les dones. La violència contra les dones s’ha identificat com un greu problema de salut al món.

La comunicació necessària per a l’acte mèdic és sovint difícil en poblacions on els drets humans han estat conculcats, i on els índexs d’analfabetisme i pobresa són alts. Cal donar veu a les dones i generar espais on les seves necessitats, dubtes i temors es puguin fer explícits sense preconceptes, ni mandats. És a través de la trobada i del diàleg, en un clima de respecte per la vida i per les persones, que podrem construir un món participatiu i igualitari que defensi i protegeixi els drets dels grups més vulnerables. La missió d’una xarxa de dones respon a la voluntat de disminuir les inequitats (socials, econòmiques, en salut…) degudes al condicionant de gènere. Les xarxes de dones han de tenir com a objectiu la generació de coneixement, l’intercanvi entre grups, persones, institucions i accions que modifiquin l’actual estat de les coses, en particular aquelles que generen les relacions de subordinació entre classes i sexes. Les xarxes de dones són una via per a l’enfortiment i l’apoderament dels grups socials en general i, de les associacions en particular. L’autonomia econòmica de les dones és requisit indispensable per a què es puguin mantenir els canvis subjectius, quan aquests són profunds i radicals, i per a què no hi hagi retrocessos en el camí cap a la igualtat. L’atenció primària de salut (APS) es basa en el mètode i en la tecnologia pràctica. Està científicament fundada i socialment acceptada, és accessible a totes les persones de la comunitat mitjançant la seva plena participació, té un cost assequible, i està orientada cap a l’autosuficiència i l’autodeterminació. Entre els factors responsables de l’elevada mortalitat materna es descriuen tres nivells de retard: a la llar, en l’accés als serveis sanitaris i en l’atenció en els centres de salut.

Els retards a la llar es deuen en gran part a factors socioculturals com: matrimonis en edat prematura, manca de capacitat de decisió i baixa consideració social de les dones, analfabetisme femení, i la seva pràctica reclusió. Altres factors són els relacionats amb el cost i la distància i l’accés als serveis de salut, sobretot en zones rurals. L’ apoderament és un procés de canvi des d’un estat de desigualtat a un altre d’igualtat, mitjançant el desenvolupament d’una autoimatge positiva, i de confiança en les pròpies capacitats. L’apoderament de les dones en l’àmbit de les relacions properes implica la seva habilitat per negociar i per influenciar les relacions familiars, fins arribar a una dimensió col·lectiva on es construeixen estructures organitzades suficientment fortes per provocar canvis socials i polítics.

Calen estratègies que animin a les organitzacions de dones a actuar en l’esfera política, que facilitin el seu accés a recursos i que enforteixin els seus lideratges col·lectius, de manera que les dones participin més enllà del nivell del projecte, i que els canvis assolits per als seus interessos siguin duradors.

La capacitat d’escollir és un element fonamental de l’apoderament i inclou tres elements claus: les condicions en les que s’escull (han d’incloure alternatives), les conseqüències (sense costos desproporcionats) i el potencial transformador de la tria. El treball de cooperació en salut de les ONGD, junt amb la comunitat i les entitats locals, ha de tenir com a base: a) la unió per a la justícia social i la igualtat, b) la sensibilització de la comunitat per aconseguir un enfocament global en l’atenció en salut, c) la posada en marxa d’estratègies alternatives viables.