Accés a medicaments
209
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-209,cookies-not-set,elision-core-1.0.8,ajax_updown_fade,page_not_loaded,smooth_scroll,qode-theme-ver-4.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

Accés a medicaments

París. | Foto: Txad

Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa i altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat. Declaració Universal dels Drets Humans 10 de desembre de 1948.

Estanterias Nicaragua. Foto: Nicaragua

Aproximadament 350 medicaments són suficients per tractar eficaçment més del 90% de les malalties conegudes. L’OMS va publicar l’any 2013, la última Llista Model de medicaments essencials, sent la 18ª edició per a adults i la 4ª per a infants. A més, el medicament no es pot considerar com un ens aïllat dins del sistema de salut, sinó com una part integral del mateix.

Foto: Kenya

Segons l’OMS, la disponibilitat de medicaments genèrics en el sector públic de les seves regions és inferior al 60%.

Foto: Índia

Les forces del mercat internacional dificulten el desenvolupament de nous medicaments contra les malalties associades a la pobresa, alhora que els acords comercials internacionals comporten sovint preus inassequibles dels nous medicaments per a la majoria de les persones que els necessiten.

Foto: República Democràtica del Congo

La manca d’infraestructures i de mitjans de transport, la localització i dispersió de comunitats amb baixa densitat de població, fan que moltes comunitats tinguin difícil accés als serveis de salut públics del seus país.

Foto: Níger

La pobresa que afecta a les dones, la dependència i subordinació econòmica, la violència de gènere, els prejudicis de gènere en el sistema sanitari i de la societat en general, la discriminació per motius de raça o altres factors, la limitada capacitat de decisió de moltes dones pel que fa a la seva vida sexual i reproductiva, o la seva poca influència en l’adopció de decisions són realitats socials que influeixen negativament en la salut de les dones.

Foto: Senegal

La disponibilitat de medicaments falsificats ha assolit proporcions preocupants en molts països de baixos ingressos, amb conseqüències negatives pel que fa a: prevenció i tractament de malalties; resultats deficients o fracàs dels tractaments; pèrdua de confiança en les cures de salut; resistència a antibiòtics; i enverinament per ingredients nocius.

Foto: Liberia
Foto: Índia
Foto: Mali

Salut, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència de malaltia. La consecució del nivell de salut més alt possible és un objectiu social prioritari en tot el món i base fonamental per al desenvolupament dels pobles, que requereix la intervenció d’altres sectors socials i econòmics, a més del sector sanitari.

4 Madre e hijo con meciamento. Foto: Kenya

L’accés als medicaments no s’acompleix simplement amb el seu subministrament, sinó que ha de complir una sèrie de requisits: el pacient ha d’accedir al medicament en el moment oportú; el medicament ha de ser de qualitat i ha d’estar disponible en les quantitats adequades per respondre al tractament i, ha de ser efectiu per a l’ús a què es destina.

Foto: República Democràtica del Congo

L’OMS descriu 17 malalties oblidades, endèmiques en 149 països empobrits que afecten a més d’1,4 milions de persones al món, que representen costos de bilions de dòlars a les economies d’aquets països. Impedir la producció i utilització de medicaments pot considerar-se com una vulneració del dret a la salut i a la vida.

Foto: República Democràtica del Congo

Els desequilibris entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament són similars als que marquen altres indicadors d’accés a la salut: el 20% de la població mundial consumeix el 80% dels medicaments del món.

Foto: Nicaragua

Segons dades de l’OMS, les desigualtats de tipus geogràfic entre zones urbanes i rurals tendeixen a ser menors en els països on el sector privat s’ha desenvolupat des de fa temps. Així mateix, la normativa sobre l’establiment de farmàcies pot també reduir les desigualtats pel que fa a la distribució de medicaments.

Foto: Índia

Condicionant d’R+D: L’actual sistema de recerca i desenvolupament, basat en les patents, provoca que les decisions sobre quins medicaments són o no investigats siguin preses per la indústria privada, en funció de les possibilitats de lucre i, per tant, no en termes de les necessitats globals i reals de la salut de la població mundial.

Foto: Sierra Leone

Condicionant d’ús racional: Els pacients han de rebre la medicació adequada segons les seves necessitats clíniques, en les dosis corresponents als seus requisits individuals, durant un període de temps adequat i al menor cost possible. Els medicaments s’han d’utilitzar de manera segura, eficaç i econòmica.

Foto: República Democràtica del Congo
Foto: República Democràtica del Congo

Més de 15 milions de persones moren cada any a causa de malalties infeccioses per a les quals existeix tractaments, però als quals no hi ha accés. L’accés de medicaments en països empobrits es veu dificultat per factors com: sistemes deficients de subministrament i de distribució; instal·lacions i personal de salut insuficients o poc preparats; baixa inversió en el sector sanitari; preus elevats.

Foto: República Democràtica del Congo

La qualitat d’un medicament inclou dues característiques bàsiques: l’eficàcia i la seguretat. L’eficàcia es defineix com la capacitat d’un medicament per obtenir l’acció terapèutica buscada en un temps i en una forma determinats. Mentre que s’entén que un medicament és segur quan els riscos per al pacient són acceptables en termes d’una anàlisi de risc-benefici.

Foto: República Democràtica del Congo
La qualitat d’un medicament inclou dues característiques bàsiques: l’eficàcia i la seguretat. L’eficàcia es defineix com la capacitat d’un medicament per obtenir l’acció terapèutica buscada en un temps i en una forma determinats. Mentre que s’entén que un medicament és segur quan els riscos per al pacient són acceptables en termes d’una anàlisi de risc-benefici.
Foto: Kenya

Condicionat socio-geogràfic: Després processos de crisi sociopolítica (guerrilles, governs inestables, societats militaritzades, grups terroristes i paramilitars), la població queda temorosa davant de qualsevol procés associatiu i de treball comunitari que facilita els treballs de millora en l’accés a la salut, i en qualsevol cas, en la millora de la seva qualitat de vida.

Foto: Kenya

Condicionant de gènere: En el món, el 70% de la població que viu amb un dòlar o menys al dia, són dones

Foto: Espanya

Condicionat de qualitat: La societat té clar el concepte de qualitat de la majoria dels articles que compra, ja siguin aliments, televisors o actuacions, però no sempre s’adona que també hi ha diferències de qualitat en els medicaments.

Foto: El Salvador

Condicionants de polítiques públiques: Els sistemes sanitaris públics i de qualitat són fonamentals per a millorar la salut pública d’un país. Els governs i les autoritats públiques han d’establir polítiques i plans d’acció destinats a què totes les persones tinguin accés a l’atenció de salut i als medicaments, en el termini més breu possible i donar continuïtat, impuls i seguiment a l’establiment i manteniment de l’ús de les Llistes de Medicaments Essencials.

Foto: Liberia

RECOMANACIONS:

  • Encoratjar els esforços de col·laboració entre els països per oferir assistència tècnica i el desenvolupament de programes de formació adequats en base a mètodes simples, ràpids i de baix cost, per fer un control eficient de la qualitat en tota la cadena de subministrament.
  • Aplicar lleis que impedeixin l’exportació i importació de productes farmacèutics de baixa qualitat, tant en països empobrits com en països desenvolupats, que afecten negativament la salut de la població.
  • Millorar la informació sobre altres concepcions de salut i malaltia, tenint en compte les diferències culturals de les comunitats.
  • Establir sistemes efectius d’informació del medicament, incloent la medicina tradicional, que siguin accessibles per al públic en general i que facilitin la transmissió de coneixements i que promoguin l’ús racional dels medicaments.
  • Potenciar polítiques d’apoderament de les dones per tal de reduir les inequitats que afecten negativament la seva salut.
  • Millorar la informació dels professionals sanitaris.
  • Reforçar la investigació, el desenvolupament i la innovació de medicaments per tractar les malalties dites oblidades.
  • Revisar els criteris de patentabilitat.
  • Reforçar els sistemes de qualitat i d’ús racional, de la cadena de medicaments.
  • Millorar, a través del sector sanitari públic, la disponibilitat dels medicaments, a baix o sense cost per al pacient, per tal de garantir l’accés a tractament a la població.