Les dones refugiades pateixen estrès posttraumàtic a causa de les violències del trànsit, segons una recerca de Farmamundi.
1126
post-template-default,single,single-post,postid-1126,single-format-standard,elision-core-1.0.8,ajax_updown_fade,page_not_loaded,smooth_scroll,qode-theme-ver-4.4,wpb-js-composer js-comp-ver-6.8.0,vc_responsive

Les dones refugiades pateixen estrès posttraumàtic a causa de les violències del trànsit, segons una recerca de Farmamundi.

  |   Actualitat, Destacats
  • Als serveis de salut catalans estan arribant dones refugiades embarassades, a causa de violències sexuals que han sofert durant el procés migratori, o amb mutilacions i altres necessitats específiques que els serveis de salut no sempre estan preparats per a atendre.
  • És necessari humanitzar els serveis públics de salut. No sols quant a l’atenció a les persones o dones refugiades o migrades, sinó també al personal i professionals sanitaris, que sovint tenen càrregues massa elevades de feinai molt poc temps de consulta.

Farmamundi Catalunya hem publicat l’informe ‘L’accés a la salut i a la Salut Sexual i Salut Reproductiva de les dones refugiades a Catalunya’, fruit d’una recerca basada en una sèrie d’entrevistes en profunditat a professionals de l’àmbit de les organitzacions socials i de l’àmbit sanitari que atenen dones en situació d’asil o refugi. Posem en relleu que les dones refugiades pateixen múltiples violències de gènere i sexuals, fins i tot dins del matrimoni i aquesta “motxilla” traumàtica necessita d’una atenció específica que els serveis de salut no sempre estan oferint. Les raons d’aquesta falta d’atenció són vàries, segons l’informe: des de falta de temps de consulta, fins a la manca de formació i sensibilització en competències interculturals en general i el desconeixement de la realitat que viuen les dones provinents de zones en conflicte, en particular.

L’informe ofereix un llistat amb algunes de les barreres amb les que es troben les dones refugiades en l’atenció a la seva salut sexual i reproductiva. Per exemple, les dones que estan embarassades troben dificultats per a accedir a una Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) al no disposar d’un espai íntim on poder realitzar les IVEs farmacològiques. També, en el cas de les dones embarassades que no parlen l’idioma, no se’ls sol oferir les classes de preparació al part, tret que les demanin elles mateixes.

La salut mental de les dones refugiades és especialment complexa. Mar Baños López, autora de l’informe, assenyala que “és necessari incrementar el temps per consulta per a les persones amb més dificultats, ja que a més de les possibles barreres idiomàtiques i culturals, les dones refugiades acostumen a tenir situacions de salut molt delicades que requereixen una intervenció multidisciplinària”. Baños explica que “en els Centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) sovint es fan preguntes molt íntimes. Això condueix al fet que les dones puguin reviure relacions o situacions abusives i que aquestes situacions i les seves conseqüències per a la salut, tant físiques com mentals de les dones, poden quedar sense ser abordades”.

Incorporar la figura de la mediadora cultural

Recomanem formar i sensibilitzar al personal sanitari i administratiu dels centres de salut en interculturalitat, per tal de poder oferir una atenció de qualitat i també amb calidesa. Per això, és necessari “humanitzar els serveis públics de salut. No sols quant a l’atenció a les persones o dones refugiades o migrades, sinó també al personal i professionals sanitaris, que sovint tenen càrregues massa elevades de treball i molt poc temps de consulta”.

Els serveis de salut han d’incorporar la figura de les mediadores interculturals – assenyala l’autora de l’informe- “ha d’haver-hi mediadores en diferents idiomes i especialitzades en temes de salut i salut sexual i reproductiva. Aquest fet permetrà entendre el context cultural en relació a la sexualitat de les dones i persones refugiades de diferents orígens”. A més, recomana, en el cas de dones refugiades que han viscut processos traumàtics, “introduir l’acompanyament entre iguals a les intervencions sanitàries, això vol dir, persones que hagin passat per un procés de recuperació, perquè puguin acompanyar a les persones que es troben a l’inici del procés”.

L’informe ‘L’accés a la salut i a la Salut Sexual i Salut Reproductiva de les dones refugiades a Catalunya’ forma part d’una línia de treball que portem treballant a Catalunya des de fa sis anys a través de tallers d’art etnografia, recerques, jornades i formació per a entitats i professionals.

En l’últim any hem produït una sèrie de programes de ràdio amb expertes en salut sexual i reproductiva de Guatemala, Nicaragua i Catalunya, i impulsat un grup internacional per a intercanviar sabers. Aquests materials es troben en el portal Raisa (en àrab: “dona conductora i sobirana”) i la seva producció ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Català http://raisa.dretalasalut.org/sembrant-veus/

Castellà: http://raisa.dretalasalut.org/es/sembrando-voces/