Cicle ‘Maternitats’ en les cultures del Pakistan, el Senegal, la Xina i el Marroc
1485
post-template-default,single,single-post,postid-1485,single-format-standard,elision-core-1.0.8,ajax_updown_fade,page_not_loaded,smooth_scroll,qode-theme-ver-4.4,wpb-js-composer js-comp-ver-6.8.0,vc_responsive

Cicle ‘Maternitats’ en les cultures del Pakistan, el Senegal, la Xina i el Marroc

  |   Actualitat, Agenda, Destacats

Et presentem el cicle de xerrades “Maternitats: l’embaràs, part i criança en les cultures del Pakistan, el Senegal, la Xina i el Marroc”; amb l’objectiu d’aproximar al coneixement de les pràctiques i tradicions d’aquests quatre països al personal sanitari que atén dones durant aquestes etapes. L’activitat es realitza juntament amb l’ Associació Catalana de Llevadores.

La primera sessió va tenir lloc el dimecres 25 de gener i va comptar amb l’assistència de 60 persones, entre ginecòlogues, matrones i pediatres. En ella, va participar Shamaila Kosar Azam, mediadora pakistanesa del barri de Trinitat Vella, a Barcelona. Shamaila va comptar les seves experiències en l’acompanyament a dones durant els processos d’embaràs, part i post parteixo, ateses en el sistema de salut públic català. Les encarregades de donar les paraules de benvinguda van ser Irene Llorente representant de ACL i Elisabet Llamas, tècnica de projectes de Farmamundi Catalunya.

La xerrada, que va despertar gran interès, va aprofundir en la cultura del Pakistan, per a apropar més la seva practica sanitària i millorar l’atenció a les pacients. A més de personal sanitari de Catalunya, van assistir professionals de la salut d’altres llocs d’Espanya, i es pot veure en els canals de Youtube de Farmamundi i ACL.

Les següents edicions tenen lloc al febrer, totes elles a les 17.30:

Aquesta activitat es realitza en el marc del projecte Dones migrades avançant cap a una salut sexual i reproductiva amb mirada transcultural i enfocament interseccional; abordant els drets sexuals i reproductius a nivell global en el marc de l’Agenda 2030 i la reconfiguració de les polítiques sociosanitàries posteriors a la COVID-19”.